Exploració de conceptes erronis empírics en la recerca científica

Les ciències de la vida són una ciència natural basada en experiments. Durant el segle passat, els científics han revelat les lleis bàsiques de la vida, com ara l'estructura de doble hèlix de l'ADN, els mecanismes de regulació gènica, les funcions de les proteïnes i fins i tot les vies de senyalització cel·lular, a través de mètodes experimentals. Tanmateix, precisament perquè les ciències de la vida depenen en gran mesura dels experiments, també és fàcil generar "errors empírics" en la recerca: dependència excessiva o mal ús de les dades empíriques, ignorant la necessitat de la construcció teòrica, les limitacions metodològiques i el raonament rigorós. Avui, explorem junts diversos errors empírics comuns en la recerca en ciències de la vida:

Les dades són la veritat: comprensió absoluta dels resultats experimentals

En la investigació en biologia molecular, les dades experimentals sovint es consideren "proves inamovibles". Molts investigadors tendeixen a elevar directament els resultats experimentals a conclusions teòriques. Tanmateix, els resultats experimentals sovint estan influenciats per diversos factors com ara les condicions experimentals, la puresa de la mostra, la sensibilitat de detecció i els errors tècnics. El més comú és la contaminació positiva en la PCR quantitativa de fluorescència. A causa de l'espai limitat i les condicions experimentals a la majoria de laboratoris de recerca, és fàcil causar contaminació per aerosols dels productes de PCR. Això sovint porta a mostres contaminades amb valors de Ct molt més baixos que la situació real durant la posterior PCR quantitativa de fluorescència. Si els resultats experimentals incorrectes s'utilitzen per a l'anàlisi sense discriminació, només conduirà a conclusions errònies. A principis del segle XX, els científics van descobrir mitjançant experiments que el nucli de la cèl·lula conté una gran quantitat de proteïnes, mentre que el component d'ADN és únic i sembla tenir "poc contingut d'informació". Per tant, molta gent va concloure que "la informació genètica ha d'existir a les proteïnes". Aquesta va ser, de fet, una "inferència raonable" basada en l'experiència de l'època. No va ser fins al 1944 que Oswald Avery va dur a terme una sèrie d'experiments precisos que va demostrar per primera vegada que era l'ADN, i no les proteïnes, el veritable portador de l'herència. Això es coneix com el punt de partida de la biologia molecular. Això també indica que, tot i que les ciències de la vida són una ciència natural basada en experiments, els experiments específics sovint estan limitats per una sèrie de factors com el disseny experimental i els mitjans tècnics. Confiar únicament en els resultats experimentals sense una deducció lògica pot fàcilment desviar la recerca científica.

Generalització: generalitzar dades locals a patrons universals

La complexitat dels fenòmens vitals determina que un sol resultat experimental sovint només reflecteixi la situació en un context específic. Però molts investigadors tendeixen a generalitzar precipitadament els fenòmens observats en una línia cel·lular, un organisme model o fins i tot un conjunt de mostres o experiments a tota l'espècie humana o d'altres espècies. Una dita comuna que se sent al laboratori és: "Ho vaig fer bé l'última vegada, però aquesta vegada no ho vaig poder aconseguir". Aquest és l'exemple més comú de tractar les dades locals com un patró universal. Quan es realitzen experiments repetits amb múltiples lots de mostres de diferents lots, és probable que es produeixi aquesta situació. Els investigadors poden pensar que han descobert alguna "regla universal", però en realitat, només és una il·lusió de diferents condicions experimentals superposades a les dades. Aquest tipus de "fals positiu tècnic" era molt comú en la investigació inicial de xips genètics, i ara també es produeix ocasionalment en tecnologies d'alt rendiment com la seqüenciació de cèl·lules individuals.

Informes selectius: presentar només dades que compleixin les expectatives

La presentació selectiva de dades és un dels errors empírics més comuns però també perillosos en la investigació en biologia molecular. Els investigadors tendeixen a ignorar o minimitzar les dades que no s'ajusten a les hipòtesis i només informen de resultats experimentals "exitosos", creant així un panorama de recerca lògicament coherent però contrari. Aquest també és un dels errors més comuns que la gent comet en el treball de recerca científica pràctica. Preestableixen els resultats esperats al començament de l'experiment i, un cop finalitzat l'experiment, només se centren en els resultats experimentals que compleixen les expectatives i eliminen directament els resultats que no coincideixen amb les expectatives com a "errors experimentals" o "errors operatius". Aquest filtratge selectiu de dades només conduirà a resultats teòrics incorrectes. Aquest procés majoritàriament no és intencionat, sinó un comportament subconscient dels investigadors, però sovint condueix a conseqüències més greus. El premi Nobel Linus Pauling va creure una vegada que dosis altes de vitamina C podien tractar el càncer i va "demostrar" aquest punt de vista a través de dades experimentals primerenques. Però assajos clínics extensos posteriors han demostrat que aquests resultats són inestables i no es poden replicar. Alguns experiments fins i tot mostren que la vitamina C pot interferir amb el tractament convencional. Però fins avui, encara hi ha un gran nombre d'automitjans que citen les dades experimentals originals de Nas Bowling per promoure l'anomenada teoria unilateral del tractament del càncer amb Vc, cosa que afecta enormement el tractament normal dels pacients amb càncer.

Tornant a l'esperit de l'empirisme i superant-lo

L'essència de les ciències de la vida és una ciència natural basada en experiments. Els experiments s'han d'utilitzar com a eina per a la verificació teòrica, en lloc de com a nucli lògic per substituir la deducció teòrica. L'aparició d'errors empírics sovint prové de la fe cega dels investigadors en les dades experimentals i d'una reflexió insuficient sobre el pensament i la metodologia teòrics.
L'experiment és l'únic criteri per jutjar l'autenticitat d'una teoria, però no pot substituir el pensament teòric. El progrés de la recerca científica no només es basa en l'acumulació de dades, sinó també en una guia racional i una lògica clara. En el camp de la biologia molecular, en ràpid desenvolupament, només millorant contínuament el rigor del disseny experimental, l'anàlisi sistemàtica i el pensament crític podem evitar caure en el parany de l'empirisme i avançar cap a una veritable visió científica.